En la planta pilot podem veure el funcionament d'una bomba centrífuga industrial però a petita escala. Aquesta, ens permet estudiar les corbes característiques mitjançant les diferències de pressió i el cabal que hi circula.
En la següent imatge podem veure cada una de les parts de l'aparell:
On:
| 1) Tanc d’aigua. | 4) Manòmetre (P2). | 7) Diafragma, sensor de pressió i vàlvula de purga. |
| 2) Manòmetre (P1) | 5) Vàlvula. | 8) Comptador de cabal. |
| 3) Bomba. | 6) Vàlvula esfèrica de tres vies | 9) Panell de control |
Si observem cada un dels elements de la bomba al detall, podem observar les diferents parts:
• El dipòsit (1) té una capacitat de 96 L. Cal procurar abans de començar amb l’experiment que el nivell de l’aigua es trobi a uns 10 cm de la superfície.
• La bomba estandaritzada (3) treballa amb un nombre de revolucions nominals de 2900 rpm, una alçada d’elevació màxima de 22 m i un flux volumètric màxim de 22 m3/h. El diàmetre del rodet és de 136 mm.
• El sensor de nombre de revolucions es troba a sota de la coberta blanca. Aquesta treballa amb un marge de 0 a 2400 rpm. El nombre de revolucions s’acciona gràcies a la rodeta del potenciòmetre ((6) del panell).
La tensió que l’alimenta és de 10...30V, un corrent de càrrega màxima de 200 mA i una distància de commutació nominal de 2 mm.
Cal recordar que mai podem variar el nombre de revolucions bruscament, cal fer-ho a poc a poc per tal de no deteriorar l’aparell.
• El motor de corrent altern que alimenta la planta pilot té unes característiques de potència nominal de 1.75 kW, un nombre de revolucions nominals de 3435 rpm i un variador de freqüència FU.
• Els dos manòmetres (2 i 4) ens permeten calcular la diferència de pressió que existeix entre dos punts que es troben a alçades diferents. El manòmetre (2) de la banda d’aspiració treballa a unes pressions (P1) d’entre -1 i +0.6 bar.
El manòmetre (4) de la banda de pressió (P2) treballa entre 0 i 2.5 bar.
• La vàlvula (5) ens permet obstruir o no el pas del fluid per la planta. Com més tanquem la vàlvula, més impedim la circulació del fluid, i la diferència de pressions entre els dos manòmetres és més elevada.
• La vàlvula esfèrica de tres vies (6) ens permet triar si volem que el fluid circuli cap al comptador d’aigua (posició “OFF”) o cap al diafragma (posició “ON”).
• El comptador de cabal (8) ens permet mesurar el cabal total. Podem determinar el cabal volumètric mitjançant el comptador d’aigua i calcular el temps.
Permet treballar un cabal mínim de 0.45 m3/h, un cabal nominal de 15 m3/h i una mida nominal de 2”.
• També podem determinar el cabal volumètric mitjançant el diafragma i el sensor de pressió diferencial (7).
El diafragma té un diàmetre de 22.3 mm.
La mesura de la pressió diferencial es realitza a partir d’un sensor de pressió sensible (I) piezo-resistiu que treballa de 0 a 500 mbar i la senyal de sortida lineal és de 0 a 10V.
Cal recordar, que per tal d’obtenir unes mesures correctes, hem de realitzar una purga del tub que hi ha entre el diafragma i el sensor per extreure les possibles bombolles que hi puguin haver. Així doncs, amb l’aixeta de purga (II) al màxim d’oberta, treiem les bombolles i la tornem a tancar.
Com podem veure en la imatge, tenim una caixa de distribució (9), que ens va marcant els valors que anem obtenim en el nostre experiment:
Podem distingir les següents parts:
On:
| a) Parada d'emergència. | d) Mesurador de cabal (m3/h). | g) Mesurador de freqüència (rpm). |
| b) Rodeta. | e) Mesurador de força (N). | h) Mesurador de potència (W). |
| c) Botó d'engegada / parada. | f) Potenciòmetre (rpm). |
En el següent vídeo podem veure les diferents parts de la bomba centrífuga industrial:

