3. CÀLCUL D'INTERCANVIADORS DE CALOR DE TUBS CONCÈNTRICS
La configuració dels dos fluids seria tal i com es mostra a continuació:
Amb el seu corresponent gràfic de distribució de temperatures:
Es plantegen les equacions de balanç tèrmic per a cada fluid: q = W1 · Cp1 · (T1i -T10) q = W2 · Cp2 · (T20 - T2i) * Si algun dels fluids té un canvi de fase: q = W· ∆Hcanvi de fase On (amb unitats del Sistema Internacional (SI)):
|
(1) (2)
(3)
|
Després es planteja l'equació general de pas de calor: q = U0·A0·∆Tlog (si va referenciat a la part externa del tub de dintre) q = Ui·Ai·∆Tlog (si va referenciat a la part interna del tub de dintre) On ∆Ttlog és: |
(4) (5)
(6)
|
En la imatge següent es pot veure la secció d'un doble tub:
|
|
El coeficient global de transmissió de la calor referit a l'àrea externa del tub interior, Uo, té l'expressió:
|
(7) |
I el coeficient referit a l'àrea interna:
|
(8) |
Ri i Ro són les resistències degudes a les incrustacions que es produeixen a l'interior i a l'exterior del tub interior, que dificulten la transmissió de la calor.
| (9) |
On: Ao: Àrea externa del tub interior (m2) Ai: Àrea interna del tub interior (m2) hi: Coeficient de convecció interior, del fluid 1 (W/m2K) ho: Coeficient de convecció exterior, del fluid 2 (W/m2K) K: Conductivitat tèrmica del material del tub (W/m·K) K' : Conductivitat tèrmica de la resistència (W/m·K) L: Longitud del tub (m) Ro: Resistència exterior deguda a les incrustacions del fluid 2 (m2K/W) Ri: Resistència interior deguda a les incrustacions del fluid 1 (m2K/W) X: Gruix de la resistència (m) |


